” (…) Per als nens hi ha pluges i pluges. La que diverteix i sorprèn i la que angoixa i cansa.
Però si la pluja deixa el bassiol, gràcies a un petit sot a la terra i una mica de sol, els nens estan de festa. I la festa es fa més gran si els adults no es posen a prohibir i col·laboren.
Text de l’exposició realitzada a Barcelona el 1984 “L’occhio se salta il muro”.
Mostra d’un treball pedagògic per a infants. Reggio Emilia. Italia
Després de molts dies plovent i sense poder sortir al pati, ens trobem amb un bon sol i una bona temperatura.
Tot i el bon temps no podem sortir al pati per que la pluja ha deixat el pati amb uns grans bassals d’aigua.
Dies abans, amb la previsió de poder sortir a jugar amb l’aigua al pati, hem demanat a les famílies unes botes d’aigua.
Sortim en grups petits, tres o quatre infants, i els convidem a passejar pel pati amb el convenciment que les seves passes els portaran cap als tolls, cap a l’aigua.
Primer els infants s’acosten tímidament, trepitjant com si l’aigua fos quelcom que es pot trencar. Però amb la confiança i les emocions comencen les carreres, els salts, les esquitxades i alguna que altra “sentadilla”.
Un cop acaba el joc, tornem a la classe per tal de canviar-nos la roba mullada. És llavors quan els companys, que abans s’ho miraven tot per la finestra, tenen la oportunitat de poder sortir a fora per gaudir de l’experiència.
